La JSC signa el manifest per un Pacte Nacional per la Laïcitat

La JSC s’adhereix al manifest promogut pel Moviment Laic i Progressista (MLP) en el qual reclama un Pacte Nacional per a la Laïcitat.

Manifest per un Pacte Nacional per a la Laïcitat

Una arquitectura de la convivència a Catalunya

La crisi econòmica, ambient propici per a situacions conflictives

Aquests darrers anys estem vivint una crisi econòmica d’abast global que planteja reptes que són de resolució complexa però necessària. Com és habitual, aquesta crisi està tenint el seu principal impacte en les classes populars, i està generant situacions de desigualtat. Són aquestes situacions les que poden afavorir una fractura de la convivència, on el racisme i la intolerància religiosa es barregin podent arribar a provocar greus esclats xenòfobs. La crisi, doncs, pot afavorir situacions socials conflictives.

Un Pacte Nacional per la Laïcitat, un pacte per la convivència a Catalunya

Catalunya no només està en condicions d’abordar aquest debat sense cap tipus de complexe sinó que, a més, l’adopció de mesures destinades a posar solucions a aquestes possibles situacions conflictives ha d’estar en la primera línia de l’agenda política, social i mediàtica del país. És per això que creiem que és el moment de plantejar un gran debat públic, un debat polític i social que tingui com a objectiu arribar a un gran Pacte Nacional per la Laïcitat.

Un Pacte que representi el conjunt de la societat catalana

Aquest gran acord per la laïcitat ha de ser un pacte de país, un pacte que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació, etc.

La laïcitat, per una societat lliure i plenament democràtica

I ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica. I estem convençuts que arribar a consensos que puguin convertir‐se en un Pacte Nacional per la Laïcitat, és una passa més en la construcció d’aquesta societat desitjada.

Joventut Socialista de Catalunya

Manifest del Dia Internacional contra l'homofòbia

Companyes i companys,

El 17 de maig de 1990 l’homosexualitat va ser eliminada de la llista de malalties mentals de l’OMS, per aquest motiu en aquesta data es commemora el Dia Internacional de la lluita contra l’ homofòbia i la transfòbia.

L’homofòbia és l’aversió, el prejudici i l’odi cap a l’homosexualitat i totes aquelles actituds i conductes que integren la diversitat sexual més enllà del model sexual heterosexista hegemònic. Aquest tipus de discriminació no afecta exclusivament a les persones homosexuals. L’homofòbia també es manifesta contra aquelles persones amb identitats sexuals divergents o que no compleixen amb els rols de gènere que se li pressuposen. Per aquesta raó l’homofòbia és una xacra tant per persones homosexuals i transexuals com heterosexuals; és un mal comú a tota la societat. En un país com el nostre, en el que vivim sota la bandera de la llibertat, no podem permetre que és continuï instal∙lant des de les institucions socials l’homofòbia entre la joventut.

L’origen de l’homofòbia és el masclisme restrictiu i intransigent que travessa l’estructura social deixant el rastre de la intolerància, discriminació i repressió. Els fonaments de la nostra educació en una base sexista fan que l’homofòbia arribi a ser normalitzada a la nostra societat. Per aquest motiu l’educació en igualtat i el respecte entre la infantesa és l’eina principal per erradicar la intolerància, l’homofòbia del futur i garantir el lliure desenvolupament i la realització de les persones en allò que hom es sent.

No obstant l’homofòbia, com un fruit més del masclisme, s’ha de combatre en el present en aquelles manifestacions i actes de les persones que atemptin contra la igualtat, la diversitat i la llibertat de les persones. Per aquest motiu no son tolerables les expressions homòfobes ni masclistes en aquelles institucions socials amb més projecció: la política i els mitjans de comunicació. Les mostres d’intolerància i discriminació en aquest àmbits han de ser rebutjades, denunciades i perseguides per tal d’evitar la seva reproducció. S’ha de deixar de vendre el masclisme i la seva única forma de masculinitat vàlida com un valor positiu.

Hem de denunciar, encara que al nostre país es reconeixen els drets del col∙lectiu LGTB i es porten a terme accions positives per crear la Igualtat, els diversos actes homofòbics per part d’institucions eclesiàstiques vinculant l’homosexualitat amb la pederàstia o partits polítics com el Partit Popular, el qual va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Avui la JSC reivindica:

• La retirada del recurs d’inconstitucionalitat que el Partit Popular va interposar contra la llei de reforma del Codi civil que permet la unió civil entre persones del mateix sexe.
• L’eliminació de la transexualitat de la llista de malalties mentals de l’OMS.
• El reconeixement de l’ONU que l’homofòbia atempta contra els drets humans en qüestions de orientació sexual i identitat de gènere.
• Una política exterior estatal que denunciï aquells països on l’homosexualitat i altres expressions sexuals són perseguides i condemnades legalment.
• Promoure accions de sensibilització per lluitar contra la homofòbia i la transfòbia.
• Establiment d'eixos de treball vers la diversitat sexual i igualtat de gènere entre la joventut i entre les administracions educatives.
• Il∙legalitzar totes les candidatures dels partits polítics que contemplin en els seus programes o idearis valors discriminatoris de qualsevol tipus.

L’enemic comú és el masclisme, la lluita continua.

Unint forces per lluitar contra la ultra-dreta

Davant l'acord d'amistat dels partits d'ultra-dreta Plataforma per Catalunya i Partit de la Llibertat d'Àustria, la Joventut Socialista de Catalunya i la Joventut Socialista Austríaca volen liderar un front comú a Europa per lluitar des de la política contra partits i moviments que tenen com a ideari bàsic la xenofòbia i el racisme.

"Mentre durant el cap de setmana les forces que estan al costat de la democràcia i la lluita contra el feixisme han recordat els últimes dies dels horrors del regnat del terror nazi i l'alliberament d'Àustria, s'ha produït un fet totalment bel·ligerant amb aquesta lluita i aquest record" ha sentenciat Javi López, primer secretari de la JSC.

"Des de la JSC ens preocupa molt l'auge dels partits i moviments ultra-dretans que tenen com a ideari bàsic la xenofòbia i el racisme i com a instrument la no política i el populisme", ha afegit el dirigent de la formació que ha explicat que "ens hem trucat amb els companys i companyes d'Àustria per fer un front comú arreu d'Europa".

La JSC vol recordar el passat del dirigent de la formació PxC, Josep Anglada, que va formar part de Fuerza Nueva i del partit Frente Nacional i que té com a frase clixé "Amb Franco es vivia millor".

Mesures per la reducció del dèficit

Companyes, companys,

Avui, el president del govern ha anunciat en el Congrés diverses mesures per tal d'aconseguir una reducció del dèficit. A continuació, us les enumerem i en fem un breu comentari, de les que tenen més efecte, sobretot en les polítiques socials.

1. Reducció de les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana el 2010 i congelar-les el 2011. La rebaixa serà proporcional als ingressos.

2. Reducció en un 15% del sou dels membres del Govern.

3. Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions, menys en el cas de les no contributives i les mínimes.

Aquest aspecte representa una ruptura al discurs mantingut pel govern, tot assumint una congelació de les pensions, si bé no de les més baixes. Des de la JSC, la considerem una mesura que pot arribar a ser contraproduent i que pot portar a generar més dubtes sobre la suposada solidesa del sistema públic de pensions.

4. Eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la llei 40/2007.

5. Eliminació del xec nadó de 2500 euros a partir de l'1 de gener del 2011.

Val a dir que no era una mesura gens progressiva, ja que valorava a tothom per igual. S'haurà de veure la lletra petita d'aquesta mesura, però hagués sigut bo mantenir-la per aquelles famílies amb rendes més baixes o famílis monoparentals.

6. Adequació del nombre d'unitats dels envasos de medicaments per ajustar-lo a la durada estandaritzada dels tractaments. Es podran dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos.

7. L'ajuda oficial al desenvolupament es reduirà entre el 2010 i el 2011 en 600 milions d'euros.

No és una bona notícia, ja que les conseqüències d'aquesta retallada caurà directament en aquells que més ho necessiten. Sens dubte, un dels efectes més directes de la crisi, és l'increment de les diferències entre rics i pobres i mesures com aquestes no ajuden a solucionar-ho.

8. Es preveu una reducció de 6045 milions d'euros entre el 2010 i el 2011 en la inversió pública estatal.

Amb els diversos plans E impulsats per l'Estat s'ha donat un increment important en la inversió pública per compensar precisament el minvament de l'activitat privada. S'haurà de veure de quines inversions concretes es tracta la reducció, però considerem prioritari el manteniment de la inversió pública en aquells aspectes que podem permetre un increment de la nostra productivitat i del valor afegit: infraestructures i I+D.

9. Previsió d'un estalvi addicional de 1200 milions d'euros per part de les comunitats autònomes i entitats locals.

10. Les sol·licituds per a dependència s'hauran de resoldre en sis mesos i s'eliminarà la retroactivitat.

Sens dubte, és la mesura que creiem més negativa. Les sol·licituds de dependència s'han tramitat amb molta lentitud per manca de recursos i per pals a les rodes de certes CCAA. Per tant, és injust que es castigui al ciutadà per problemes de l'administració i en aquell aspecte que és una de les banderes socials del socialisme català i espanyol: tenir cura dels dependents.

Per tant, des de la JSC, i a manca de més concreció en les mesures explicitades, entenem la necessitat de la reducció del dèficit públic com a mesura estabilitzadora de les finances públiques, però en cap cas no l'assumim com una finalitat de la política econòmica i més si afecta a aspectes transcendentals. És per aquesta raó que mostrem les nostres reserves explicitades anteriorment i estudiarem amb atenció el detall de les mesures.

El NO del PP al Pacte Educatiu

El Partit Popular ha dit NO a un Pacte d'Estat per l'Educació. Ha dit NO a un pacte que havia de dotar d'una estabilitat més que necessària el sistema educatiu. El Govern socialista, amb el Minisitre d'Educació Ángel Gabilondo al capdavant, ha mostrat en tot moment la seva voluntat d'arribar a un acord en que tots es sentissin còmodes.

Després de mesos de treball i apropament de posicions entre govern, oposició i agents educatius i socials, el Partit Popular diu que no s'han tingut en compte cap de les seves propostes. Això demostra una vegada més la voluntat del Partit Popular de boicotejar qualsevol tipus d'acord amb el Govern, ja sigui en matèria econòmica o educativa.

El Ministeri ja ha demostrat la seva voluntat de continuar negociant amb els altres grups parlamentaris per poder portar a terme la necessària reforma educativa. En qualsevol cas, la negativitat del Partit Popular no tancarà les portes a la millora del sistema educatiu.